I costruttur de machin locai perden circa la mità de luur quòta de mercà en tri an, menter i veicul cines veden una rapida espansiun
Tri an dopu che l’Argentina g’ha liberalizà i sò regul sü l’importaziun di machin, la quòta de mercà di veicul fabricà en cà l’è quasi diminuida a la mità, l’è calada del 65% al 34%. I impurtaziun di pais fœura del Sudamerica sun cressü per vèss responsabil del 25% di vendit total, cunt i veicul cines che occupan el 14% del mercà cumplesif per assicurà la prima posiziun del Argentina cuma funt principal de machin impurtà minga sudamerican. Chestu dramatich cambiament de mercà deriva di cuntrol rilassà di impurtaziun e di radical rifurm fiscai.
En particular, suddividü denter de la quòta del 25% detenüda di furnidur de veicul minga -sudamerican:
Cina: 14% (circa 32.100 ünità)
Messico: 5% (circa 11.700 ünità)
Union Europea: 2,7%
Corea del Sud e Tailandia cumbinà: 1,2%
I dati cunferman che la Cina l’è nassuda cuma un di furnidur de automòbil püsee impurtant del Argentina fœura de la regiun sudamerican.
Tariffa de 50.000-La quòta gratuita de importaziun NEV segna un punt de svolta critich
La segonda mità del 2025 l’è stada un mument de spartiacque per el setur automobilistich argentin. El pais g’ha distribuì una quòta de esenziun tariffari annual che cupriva 50 000 nœuf veicul energètich. Innanz, i veicul impurtà de fœura del Sudamerica l’eran sugett a una tariffa de importaziun del 35%, anca se un grand grupp de veicul eletrich cines l’è entrà in del mercà argentin senza dazi grazi a chesta politica. Insema ai cuntrol facilità del cambi che g’han renduu püsee facil i procedur de acquisto de valuta, la vendita di veicul impurtà l’è aumentada tant. I nœuf veicul energètich sun diventà la pista de cressita central per i costruttur cines per cunquistar una quòta de mercà en tüt l’Argentina.
Un acess püsee grand ai importaziun previst in del periud che ven
En Argentina sun entrà en vigur tanti politich preferenziai del cumèrcio di automòbil. I impurtaziun del Union Europea g’han un riduziun di dazi del 50% per una quòta annual de 10.000 veicul, menter ai Stat Ünì g’he sarà cuncess un indennità gratuita annual de 10.000 machin. Intant, l’acord cumercial del Argentina cunt el Messico l’è en attesa de rinovament. Inscì, se prevet che la quòta de mercà di machin impurtà la segutarà a cress.
I costruttur de machin locai g’han de afruntà di fòrt vent operatif contrari. La produziun domestich di veicul l’è calada del 19,3% an an in di primi ciinch mes del 2026, soratüt per l’erosiun del mercà local per l’aument di veicul impurtà.